Dret a l'educació

Dret a l'habitatge

 El passat dimarts dia 30 vam iniciar un nou cicle de xerrades amb el títol genèric “Ara toca parlar de drets socials” ja que el nostre grup, Sopa de Pedres -Espai de lluita contra la pobresa-, entenem que l’eixamplament dels drets socials és la via més efectiva de lluita contra la pobresa. El cicle es va iniciar amb un tema que, com va mostrar el gran nombre d’assistents i la gran quantitat de intervencions, preocupa i molt com és el dret a l’habitatge.
El panel d’intervencions tenia la voluntat d’anar del general al concret, de la magnifica contextualització que ens va fer la Vanessa Valiño, situant que aquest no és un problema exclusiu de ciutat, que ja comença a afectar a l’àrea metropolitana i a moltes altres ciutats de l’Estat, i sent la voracitat dels diners el motor de l’especulació. Va oferir una visió general d’un tema tan preocupant com és l’exponencial escalada dels preus de lloguer que està deixant a moltes persones sense el dret reconegut constitucionalment a l’habitatge, i que també contagien el preu de venda. Els motius són diversos, des de l’efecte del turisme i la rendibilitat que genera el lloguer turístic, passant pels inversors-especuladors estrangers i nacionals, tal i com ens recordava la Vanessa, que fan el seu negoci amb la compra-venda-lloguer de un bé d’ús i un dret bàsic que hauria d’estar més protegit legislativament, amb la creació d’un parc públic d’habitatge o la identificació del tipus de propietat existent a la ciutat per intervenir amb més força, i una implicació real de la resta d’administracions . Ens trobem davant de l’inici d’un altre bombolla o d’una nova transferència de recursos de les classes populars a les elits?
La Marta Ill, del sindicat de Llogaters i Llogateres, des de la coincidència en l’anàlisi, va plantejar la necessitat d’organitzar-se, va explicar el que estaven fent des del Sindicat per pressionar als propietaris i establir una negociació sobre els preus de les renovacions, al temps que reivindiquen un canvi de l’actitud de les administracions, especialment aquelles on tenim més competències. Va explicar com s’estan organitzant, fent palesa la necessitat d’unir-se des de baix identificant inquilins que comparteixen el mateix propietari i anar tots a una.
La Maite Domínguez, responsable de l’oficina d’habitatge de Sants-Montjuic ens va explicar amb detall els recursos que posen al servei de la ciutadania, tot i partint de la base que disposen d’una dotació pressupostària que no arriba per fer front al volum de demanda, cada dia mes gran, de necessitats actuals. Per últim l’Anna Soler, Directora de Serveis Socials de Sants-Montjuic, ens va explicar detalladament el paper que juguen els serveis socials en l’acompanyament de les persones, els mecanismes de suport existent i el gran esforç que fan les professionals en situacions complicades com són actualment. També va fer referència als espais de col•laboració inter-institucionals creats per a la prevenció i seguiment de desnonaments i d’altres taules, amb entitats per fer el seguiment de temes concrets. També va insistir en una problemàtica molt invisible i difícilment quantificable, però molt nombrosa, com és el de les habitacions rellogades.
En el torn de paraules hi van haver diverses intervencions, la majoria de les quals van ser exigents amb les institucions, demanant més compromís i més fermesa front els especuladors i d’altres explicant les seves experiències, dificultats i patologies derivades de les situacions d’angoixa creades per la manca de solucions als seus problemes.
Finalment, donat que l’acte es va allargar i no es van poder fer conclusions, sí volem fer un parell de reflexions des de Sopa de Pedres: De primer, la necessitat de situar el dret a un habitatge digne com un element central de les prioritats polítiques i socials, la necessitat d’impulsar espais de lluita, de reivindicació i unitat com un element central per impulsar aquesta demanda, i com a segona, proposem la creació d’un espai al barri on participin organitzacions compromeses en la defensa d’un habitatge digne juntament amb el conjunt de institucions implicades, per acordar polítiques més ambicioses al nivell que les circumstàncies demanden.