El passat dimarts dia 30 vam iniciar un nou cicle de xerrades amb el
títol genèric “Ara toca parlar de drets socials” ja que el nostre grup,
Sopa de Pedres -Espai de lluita contra la pobresa-, entenem que
l’eixamplament dels drets socials és la via més efectiva de lluita
contra la pobresa. El cicle es va iniciar amb un tema que, com va
mostrar el gran nombre d’assistents i la gran quantitat de
intervencions, preocupa i molt com és el dret a l’habitatge.
El
panel d’intervencions tenia la voluntat d’anar del general al concret,
de la magnifica contextualització que ens va fer la Vanessa Valiño,
situant que aquest no és un problema exclusiu de ciutat, que ja comença a
afectar a l’àrea metropolitana i a moltes altres ciutats de l’Estat, i
sent la voracitat dels diners el motor de l’especulació. Va oferir una
visió general d’un tema tan preocupant com és l’exponencial escalada
dels preus de lloguer que està deixant a moltes persones sense el dret
reconegut constitucionalment a l’habitatge, i que també contagien el
preu de venda. Els motius són diversos, des de l’efecte del turisme i
la rendibilitat que genera el lloguer turístic, passant pels
inversors-especuladors estrangers i nacionals, tal i com ens recordava
la Vanessa, que fan el seu negoci amb la compra-venda-lloguer de un bé
d’ús i un dret bàsic que hauria d’estar més protegit legislativament,
amb la creació d’un parc públic d’habitatge o la identificació del tipus
de propietat existent a la ciutat per intervenir amb més força, i una
implicació real de la resta d’administracions . Ens trobem davant de
l’inici d’un altre bombolla o d’una nova transferència de recursos de
les classes populars a les elits?
La Marta Ill, del sindicat de
Llogaters i Llogateres, des de la coincidència en l’anàlisi, va
plantejar la necessitat d’organitzar-se, va explicar el que estaven fent
des del Sindicat per pressionar als propietaris i establir una
negociació sobre els preus de les renovacions, al temps que reivindiquen
un canvi de l’actitud de les administracions, especialment aquelles on
tenim més competències. Va explicar com s’estan organitzant, fent palesa
la necessitat d’unir-se des de baix identificant inquilins que
comparteixen el mateix propietari i anar tots a una.
La Maite
Domínguez, responsable de l’oficina d’habitatge de Sants-Montjuic ens va
explicar amb detall els recursos que posen al servei de la ciutadania,
tot i partint de la base que disposen d’una dotació pressupostària que
no arriba per fer front al volum de demanda, cada dia mes gran, de
necessitats actuals. Per últim l’Anna Soler, Directora de Serveis
Socials de Sants-Montjuic, ens va explicar detalladament el paper que
juguen els serveis socials en l’acompanyament de les persones, els
mecanismes de suport existent i el gran esforç que fan les professionals
en situacions complicades com són actualment. També va fer referència
als espais de col•laboració inter-institucionals creats per a la
prevenció i seguiment de desnonaments i d’altres taules, amb entitats
per fer el seguiment de temes concrets. També va insistir en una
problemàtica molt invisible i difícilment quantificable, però molt
nombrosa, com és el de les habitacions rellogades.
En el torn de
paraules hi van haver diverses intervencions, la majoria de les quals
van ser exigents amb les institucions, demanant més compromís i més
fermesa front els especuladors i d’altres explicant les seves
experiències, dificultats i patologies derivades de les situacions
d’angoixa creades per la manca de solucions als seus problemes.
Finalment, donat que l’acte es va allargar i no es van poder fer
conclusions, sí volem fer un parell de reflexions des de Sopa de Pedres:
De primer, la necessitat de situar el dret a un habitatge digne com un
element central de les prioritats polítiques i socials, la necessitat
d’impulsar espais de lluita, de reivindicació i unitat com un element
central per impulsar aquesta demanda, i com a segona, proposem la
creació d’un espai al barri on participin organitzacions compromeses en
la defensa d’un habitatge digne juntament amb el conjunt de institucions
implicades, per acordar polítiques més ambicioses al nivell que les
circumstàncies demanden.
